Sobre METAR i meteorologia aeronàutica
El METAR (Meteorological Aerodrome Report) és un format estandarditzat per informar del temps a superfície als aeroports. El defineixen l'OMM i la ICAO. Les observacions es publiquen típicament cada 30 o 60 minuts i inclouen vent, visibilitat, fenòmens, capes de núvols (quantitat i alçada), temperatura, punt de rosada i pressió (QNH). Els pilots fan servir el METAR per a decisions pre-vol i en vol (ICAO; OMM; FAA).
Les categories de vol (VFR, MVFR, IFR, LIFR) es deriven de la base dels núvols i la visibilitat. VFR (regles de vol visual) requereix base per sobre de 3000 ft AGL i visibilitat superior a 5 milles. MVFR (VFR marginal) quan la base és 1000–3000 ft o visibilitat 3–5 milles. IFR (vol instrumental) quan base 500–999 ft o visibilitat 1–3 milles. LIFR (IFR baix) quan base per sota de 500 ft o visibilitat menys d'1 milla. Aquests llindars donen suport a decisions operatives coherents (FAA; ICAO).
Les capes de núvols es reporten amb FEW (1–2 octaves), SCT (3–4), BKN (5–7), OVC (8); alçades en peus AGL. L'ajust de l'altímetre (QNH) en hectopascals. El METAR s'usa juntament amb el TAF (Terminal Aerodrome Forecast) i altres productes. Per a meteorologia aeronàutica oficial i planificació de vol, useu sempre l'autoritat nacional d'aviació i fonts aprovades.